En l´origen de la commemoració del 8 de març, tradicionalment s´han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857, l´incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, , quan en el 1911 van fer vaga els treballadors/es d´una fàbrica tèxtil, de Nova York. El propietari, davant la vaga , va decidir cremar la fàbrica. El saldo de la tragèdia van ser 146 morts ,dels quals 123 eren dones. El color lila amb que s´identifica aquesta diada es deu al fet que aquesta tonalitat era la del teixit que les obreres estaven tenyint el dia que van morir.
D´aquesta experiència , Catalunya no en va quedar al marge, N´és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d´Igualada van fer l´any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
La socialista CLARA ZETKIN, va proposar davant les NACIONS UNIDES celebrar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora, convertint-lo d´aquesta manera, en una celebració de revindicació femenina.
Nosaltres demanem i denunciem:
-L´eradicació i total rebuig vers la violència de gènere ,que aquest any està sent especialment tràgica: 18 Dones assesinades per els seus companys .
-Volem acabar amb la desigualtat laboral. Són inacceptables les diferències salarials entre homes i dones. L´atur i la precarietat ens impedeix ser econòmicament independents. Les Dones representen el percentatge més gran de pobresa en el món.
Després de més de 30 anys d´accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l´avortament lliure i gratuït, seguim essent considerades delinqüents, per part de la Guàrdia Civil que entra a casa nostra dient que hem avortat i hem d´anar a declarar sense respectar la nostra privacitat ni el nostre dret a decidir sobre la pròpia maternitat.
-Les Dones parim, les Dones decidim.
-Prou persecució contra les Dones.
Per això, continuem exigint:
-Que l´avortament surti immediatament del Codi Penal.
-Que es canviï la llei, per una que reconegui el dret a decidir sobre el nostre propi cos i la pròpia vida.
-Que l´avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l´objecció de conciència a cada centre públic.
Recordem que a Catalunya, a diferència d´altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic.
-Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les Dones, entre els que trobem:
-Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d´ensenyament per a noies i nois.
-Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.
Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l´Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).
- Volem una educació sense discriminació, en igualtat i llibertat.
-Volem la solidaritat amb les dones d´arreu del món.
D´aquesta experiència , Catalunya no en va quedar al marge, N´és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d´Igualada van fer l´any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
La socialista CLARA ZETKIN, va proposar davant les NACIONS UNIDES celebrar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora, convertint-lo d´aquesta manera, en una celebració de revindicació femenina.
Nosaltres demanem i denunciem:
-L´eradicació i total rebuig vers la violència de gènere ,que aquest any està sent especialment tràgica: 18 Dones assesinades per els seus companys .
-Volem acabar amb la desigualtat laboral. Són inacceptables les diferències salarials entre homes i dones. L´atur i la precarietat ens impedeix ser econòmicament independents. Les Dones representen el percentatge més gran de pobresa en el món.
Després de més de 30 anys d´accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l´avortament lliure i gratuït, seguim essent considerades delinqüents, per part de la Guàrdia Civil que entra a casa nostra dient que hem avortat i hem d´anar a declarar sense respectar la nostra privacitat ni el nostre dret a decidir sobre la pròpia maternitat.
-Les Dones parim, les Dones decidim.
-Prou persecució contra les Dones.
Per això, continuem exigint:
-Que l´avortament surti immediatament del Codi Penal.
-Que es canviï la llei, per una que reconegui el dret a decidir sobre el nostre propi cos i la pròpia vida.
-Que l´avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l´objecció de conciència a cada centre públic.
Recordem que a Catalunya, a diferència d´altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic.
-Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les Dones, entre els que trobem:
-Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d´ensenyament per a noies i nois.
-Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.
Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l´Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).
- Volem una educació sense discriminació, en igualtat i llibertat.
-Volem la solidaritat amb les dones d´arreu del món.
-Exigim la resolució pacifica dels conflictes, i el reconeixement del paper de les dones en els processos de pau.
DONA ÉS A TU A QUI ESTIMEM
I ÉS PER TU QUE LLUITEM.
I ÉS PER TU QUE LLUITEM.
DONES DE DALT.
Premià de Dalt, 8 de març de 2008.
Premià de Dalt, 8 de març de 2008.
Publica un comentari a l'entrada